dimecres, 26 de juny del 2013
dimarts, 25 de juny del 2013
Programa del viatge. Compte amb l'hora de sortida del bus
2013.07.01. Els que veniu amb bus, 17.30h. sortida d’Argentona (lloc
habitual de Natura, a la Crta de Vilassar, al costat del restaurant els
Caçadors, a la banda de Vilassar, i 17.35h. de Mataró, a la Ronda Barceló, al
costat de l’Av. Maresme –Caldrà
ser a l’aeroport abans de les 19h. Terminal T1. Preu bus a l'aeroport, 16 € (anada i tornada).
Entrada Canó de Vintgar: 4€
http://www.bled.si
Continuarem cap a la ciutat austríaca de Graz. http://www.graztourismus.at
Retorn a Maribor passant per Gamlitz (Parc Natural dels Vinyes del Sud d'Àustria). Sopar a l'hotel de Maribor. Hotel Orel ***
Vol amb línea regular de Vueling Barcelona Zagreb 21.10h.
Trasllat amb l’autocar propi a l'hotel
i allotjament. Hotel Laguna *** a Zagreb.
2013.02.07. 8h. Esmorzar a l'hotel. Passeig pel centre antic de
Zagreb i 12h.
Sortida cap el parc Nacional de Zumberak. http://www.park-zumberak.hr/index_en.html
2013.07.03 07:30. Esmorzar a l'hotel. 8.h. Sortida per visitar del Parc Nacional.
Allotjament a l'hotel del parc i sopar. Hotel Plitvice *** Entrada PN PLetvice, 13,18 €.
http://en.np-plitvicka-jezera.hr/
A continuació, dinar i sortida per descubrir el Parc
Nacional de Velebit. Refugi de Zavizan. Caminada per dos grups. 1h, 2h. Sortida cap Opatija. Allotjament i sopar a
l'hotel de Opatija. Hotel Palace Bellavue***
Entrada PN
Velebit: aprox. 5€.
2013.04.07 8h. Esmorzar a l'hotel. Sortida per conèixer la ciutat de Pula i la seva
amfiteatre. Continuació a la ciutat de Rovinj per passar la tarda visitant els
seus racons. Allotjament i sopar a l'hotel de Opatija. Visita Rovinj. Bany al
Mar (recomanable portar sandàlies; la
platja és de pedretes). Hotel Adriatic***
2013.07.05 07:30. Esmorzar a l'hotel. 8h. Sortida cap a Eslovènia.
Aturada en Skocjan per visitar les coves i increïble món subterrani (entrada inclosa en el preu).
http://www.park-skocjanske-jame.si/eng/skocjan-caves-park_caves.shtml
Continuació cap a Ljubljana i allotjament. Visita de la
ciutat. Sopar a l'hotel de Ljubljana. Hotel Park***
2013.07.06 07:30. Esmorzar a l'hotel.
8h.Salida cap Tolmin (Caminada pel Canó, 1,5h), Kovarid,
soca, (visita riu Soca) i visita Trenta, parada a Vršič. Continuació cap a
Bled. Allotjament i sopar a l'hotel de Bled. Entrada Canó de Tolmin: 3,2 € Hotel Trst***
2013.07.07 07:30. Esmorzar a l'hotel.
8h. Visita al cànon de
Vintgar. Posteriorment visitarem les Gorges de Pokljuka. Seguirem cap al llac
de Bohinj (possible bany), Retorn a Bled i visita a la ciutat i sopar a
l'hotel. Hotel Trst***Entrada Canó de Vintgar: 4€
http://www.bled.si
2013.08.07 7h. Esmorzar a l'hotel. 8.h. Sortida cap
Maribor, parada 30 minuts a Podbrezjie, granja (Naklo) i arribada a Maribord
visita de la ciutat. Hotel Orel ***
2013.09.07 07:00. Esmorzar a l'hotel. 07:30. Sortida cap Hongria per visitar el Parc
Nacional Orsegi, on farem una caminada de 6 km.
http://onp.nemzetipark.gov.hu/index.php?lang=enContinuarem cap a la ciutat austríaca de Graz. http://www.graztourismus.at
Retorn a Maribor passant per Gamlitz (Parc Natural dels Vinyes del Sud d'Àustria). Sopar a l'hotel de Maribor. Hotel Orel ***
2013.07.10 07:30. Esmorzar a l'hotel.
8h. Sortida cap a Zagreb. De camí parada a Ptuj per
visitar la ciutat mes antiga d'Eslovènia. Continuació cap a l'aeroport de
Zagreb. Sortida del vol 15.10h. Arribada a BCN. Retorn a casa amb autocar els
que l’hagueu demanat. Fi del tour. dijous, 20 de juny del 2013
Que no us podeu deixar...
Roba i calçat còmode per caminar -jo portaré sandàlies de trekking i botes de muntanya-
Alguna peça per modar-vos... les capitals son molt interessants...
Una motxila per caminar, on hi portarem aigua, la gorra, ulleres de sòl...
DNI i Passaport (guardats a llocs diferents, per si en perdessim un...)
Una peça d'abric, per les nits d'alta muntanya, i dins les coves d'Scokjan... en aquest cas, no us la descuideu!!!
La samarreta de Natura... que parla dels viatges i de tot el que hem fet... i diu que estem compromesos amb la terra... en tots els sentits! Si no en teniu, demaneu-me,n una, o més d'una! Nomès valen 5 €!!! Ens ajudarà a identificar-nos.
La puntualitat!!!! Som molts i hem d'anar tots a una a les indicacions del guía!
Bon humor, ganes de fer amics i compartir... i deixar-se sorpendre per la natura...
Alguna peça per modar-vos... les capitals son molt interessants...
Una motxila per caminar, on hi portarem aigua, la gorra, ulleres de sòl...
DNI i Passaport (guardats a llocs diferents, per si en perdessim un...)
Una peça d'abric, per les nits d'alta muntanya, i dins les coves d'Scokjan... en aquest cas, no us la descuideu!!!
La samarreta de Natura... que parla dels viatges i de tot el que hem fet... i diu que estem compromesos amb la terra... en tots els sentits! Si no en teniu, demaneu-me,n una, o més d'una! Nomès valen 5 €!!! Ens ajudarà a identificar-nos.
La puntualitat!!!! Som molts i hem d'anar tots a una a les indicacions del guía!
Bon humor, ganes de fer amics i compartir... i deixar-se sorpendre per la natura...
dissabte, 23 de febrer del 2013
Les monedes dels quatre països
A Eslovènia i a Austria la moneda és l'euro.
A Hongria, la moneda és el flori hungarès. El fòrint (de l'hongarès forint) és la moneda d'Hongria. El codi ISO 4217 és HUF i l'abreviació Ft. 1 €= 251.802 HUF, 1 HUF = 0.00397138 €. El nom del fòrint prové de la ciutat de Florència, on des del 1252 s'encunyava una moneda d'or anomenada fiorino d'oro. A Hongria, sota el regnat de Carles Robert, des del 1325 també s'hi utilitzava una moneda d'or, el florentinus (més endavant anomenat forint), i molts països en van seguir l'exemple (vegeu Florí pel que fa a aquesta moneda d'ús arreu d'Europa). Entre el 1857 i el 1892, forint és com se'n deia en hongarès de la moneda de l'Imperi Austrohongarès, coneguda en alemany com a Gulden o Florin, que estava subdividida en 100 krajczár (o Kreuzer). Aquesta relació amb els florins fa que la moneda hongaresa també s'anomeni habitualment florí hongarès.
La kuna (codi ISO 4217: HRK) és la moneda nacional de Croàcia. Se subdivideix en 100 lipa. Des de l'any 2004 té un canvi fix respecte a l'euro: 1 EUR = 7,4 HRK.
La paraula croata kuna fa referència a l'animal conegut com a mart o marta, mentre que lipa és el nom que els croats donen al tell. Tot i que ho pugui fer pensar, doncs, no té cap mena de relació amb les diverses monedes anomenades "koruna" ("corona"); el nom es va agafar perquè al·ludeix a l'ús de les pells de mart com a unitats de canvi en el comerç medieval.
En principi, estarem 3 dies a Croàcia i un dia a Hongria.
A Hongria, la moneda és el flori hungarès. El fòrint (de l'hongarès forint) és la moneda d'Hongria. El codi ISO 4217 és HUF i l'abreviació Ft. 1 €= 251.802 HUF, 1 HUF = 0.00397138 €. El nom del fòrint prové de la ciutat de Florència, on des del 1252 s'encunyava una moneda d'or anomenada fiorino d'oro. A Hongria, sota el regnat de Carles Robert, des del 1325 també s'hi utilitzava una moneda d'or, el florentinus (més endavant anomenat forint), i molts països en van seguir l'exemple (vegeu Florí pel que fa a aquesta moneda d'ús arreu d'Europa). Entre el 1857 i el 1892, forint és com se'n deia en hongarès de la moneda de l'Imperi Austrohongarès, coneguda en alemany com a Gulden o Florin, que estava subdividida en 100 krajczár (o Kreuzer). Aquesta relació amb els florins fa que la moneda hongaresa també s'anomeni habitualment florí hongarès.
La kuna (codi ISO 4217: HRK) és la moneda nacional de Croàcia. Se subdivideix en 100 lipa. Des de l'any 2004 té un canvi fix respecte a l'euro: 1 EUR = 7,4 HRK.
La paraula croata kuna fa referència a l'animal conegut com a mart o marta, mentre que lipa és el nom que els croats donen al tell. Tot i que ho pugui fer pensar, doncs, no té cap mena de relació amb les diverses monedes anomenades "koruna" ("corona"); el nom es va agafar perquè al·ludeix a l'ús de les pells de mart com a unitats de canvi en el comerç medieval.
En principi, estarem 3 dies a Croàcia i un dia a Hongria.
Quadern de viatge. Dia 1 de juliol de 2013
Sortida de l'Aeroport del Prat a la tarda/nit i arribada a Zagreb. Trasllat a l'hotel.
Quadern de viatge. Dia 2 de juliol de 2013.
Al matí visitarem Zagreb, per a la tarda anar al Parc Natural de Pletvice, on farem una caminada de 4h, i on dormirem dins el Parc.
Zagreb és la capital i la ciutat més gran de Croàcia i l'única amb una àrea metropolitana de més d'un milió de Samobor, Velika Gorica i Zaprešić. La població oficial només de la ciutat ha passat de 779.145 persones el 2001 a 973.667 el 2005. Això s'explica per la gran quantitat de gent que prové de les zones rurals. Només durant el 2005, Zagreb rebé cap a 80.000 nous residents.
persones. 1.088.841 viuen a l'àrea metropolitana de Zagreb, que inclou altres ciutats més petites com
La majoria dels seus ciutadans són croats (91,94%), segons el cens de 2001. El mateix cens té una població de 40.066 residents que pertanyen a minories ètniques. Les minories ètniques i la seva composició es distribueixen de la següent manera: 18.811 serbis (2.41%), 6.204 bosnians (0.80%), 3.389 albanesos (0.43%), 3.225 eslovens (0.41%), 1.946 gitanos (0.25%), 1.131 montenegrins (0.17%), 1.315 macedonis (0.17%), entre altres minories ètniques menors.
Església Crkva Svetog Marka / Sant Marc,
un dels monuments més famosos de Zagreb, sinó en la totalitat de Croàcia, és l'Església de Sant Marc, amb el seu bell sostre de rajoles amb l'escut d'armes de Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia. L'església va ser construïda al segle 13 i en l'interior hi ha obres d'Ivan Mestrovic.
Zagreb és la capital i la ciutat més gran de Croàcia i l'única amb una àrea metropolitana de més d'un milió de Samobor, Velika Gorica i Zaprešić. La població oficial només de la ciutat ha passat de 779.145 persones el 2001 a 973.667 el 2005. Això s'explica per la gran quantitat de gent que prové de les zones rurals. Només durant el 2005, Zagreb rebé cap a 80.000 nous residents.persones. 1.088.841 viuen a l'àrea metropolitana de Zagreb, que inclou altres ciutats més petites com
La majoria dels seus ciutadans són croats (91,94%), segons el cens de 2001. El mateix cens té una població de 40.066 residents que pertanyen a minories ètniques. Les minories ètniques i la seva composició es distribueixen de la següent manera: 18.811 serbis (2.41%), 6.204 bosnians (0.80%), 3.389 albanesos (0.43%), 3.225 eslovens (0.41%), 1.946 gitanos (0.25%), 1.131 montenegrins (0.17%), 1.315 macedonis (0.17%), entre altres minories ètniques menors.
Aquí està la nostra guia d'alguns dels llocs que cal veure superiors a Zagreb.
Trg Bana Jelacica / Ban Jelačić Square
En fer turisme a Zagreb, és una bona idea al cap aquí en primer lloc. Sent la principal plaça de la ciutat, des d'aquí es troben a poca distància de totes les atraccions principals. (D'altra banda, l'oficina de turisme principal és en el no. 11 a la plaça! Entra aquí per recollir fullets útils, fullets i mapes.)
En fer turisme a Zagreb, és una bona idea al cap aquí en primer lloc. Sent la principal plaça de la ciutat, des d'aquí es troben a poca distància de totes les atraccions principals. (D'altra banda, l'oficina de turisme principal és en el no. 11 a la plaça! Entra aquí per recollir fullets útils, fullets i mapes.)
Enmig de la plaça, és clar, veure l'estàtua de Ban Jelačić si mateix. Josip Jelačić és un heroi croat ( prohibició significa viceory ) que va derrotar als hongaresos en un aixecament el 1848. La seva estàtua va ser erigida en 1866 (de fet, cap al nord cap a Hongria), però es va retirar el 1947 després que Iugoslàvia es va reformar després de la Segona Guerra Mundial. (Va ser eliminat per la seva importància per Croàcia - Iugoslàvia no era un país per permetre que el nacionalisme individu dels seus repúbliques.) L'estàtua va ser col · locada de nou a la plaça el 1990 just abans de la desintegració de Iugoslàvia - que ara, però, s'enfronta a l'altra manera.
Mentre que a la plaça, fer fer una ullada als bonics edificis per tot arreu. També hi ha una gran quantitat de cafès a la plaça - prendre seient, demani un cafè (o cervesa) i veure el món passar a la plaça de vianants.
També veurà una petita font a la plaça - aquesta és Mandusevac Fountain, que està en una posició lleugerament diferent a la seva posició original. La font original es va utilitzar a partir d'aigües Medvescak rierol, que corria des de la muntanya de Medvednica.
Catedral de Zagreb Quan s'enfronta al nord de la plaça, prendre el carrer més a la dreta i puja el carrer per veure els dos neo-gòtiques torres de la catedral. Encara que les parts de la data de la catedral del segle 13 (i després), va ser molt danyada en un terratrèmol el 1880. La major part de l'estructura, incloent les seves torres, data de finals del segle 19th/early 20. Dins de la catedral hi ha la tomba del cardenal Stepinac (qui va ser arquebisbe de Zagreb 1937-1960), que conté una escultura de l'escultor més famós de Croàcia, Ivan Mestrovic. El barroc Palau dels Arquebisbes " s'adjunta a la catedral.
Mercat Dolac prop de la catedral hi ha el mercat principal de Zagreb - Dolac el colorit. Definitivament val la pena una visita per veure tots els llocs i venedors en acció! Va a trobar molts productes alimentaris (sobretot fruites i verdures) a la venda, encara que hi haurà també alguns articles d'artesania i altres petits trossos i peces que s'ofereixen. Vostè també pot tenir una menjar barat en un dels quioscos de menjar ràpid prop.
Kamenita vrata / Stone Gate
Passeig per Tkalciceva Ulica cap a la ciutat alta i s'arriba a una de les portes de la ciutat només sobreviuen original des del segle 13. Aquesta porta, i la seva pintura de la Mare de Déu, miraculosament van escapar del gran incendi de 1731 i per això és un lloc de peregrinació. (Com es pot veure pel nombre d'espelmes enceses deixat aquí.)
Passeig per Tkalciceva Ulica cap a la ciutat alta i s'arriba a una de les portes de la ciutat només sobreviuen original des del segle 13. Aquesta porta, i la seva pintura de la Mare de Déu, miraculosament van escapar del gran incendi de 1731 i per això és un lloc de peregrinació. (Com es pot veure pel nombre d'espelmes enceses deixat aquí.)
Església Crkva Svetog Marka / Sant Marc, un dels monuments més famosos de Zagreb, sinó en la totalitat de Croàcia, és l'Església de Sant Marc, amb el seu bell sostre de rajoles amb l'escut d'armes de Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia. L'església va ser construïda al segle 13 i en l'interior hi ha obres d'Ivan Mestrovic.
Església de Sant Marc (i el Sabor a la dreta)
A la mateixa plaça que l'Església de Sant Marc (que és Markov trg / Square Mark 's) també es troba el Sabor, un edifici que va ser construït al segle 20 i que és la seu del parlament Croatain avui. ( Sabor significa parlament ).
Al costat oest de la mateixa plaça també es troba el Dvori Banski (el que significa Ban o Palau de Viceory ) i és avui el Palau Presidencial.
Kula Lotrscak / Torre Lotrscak, construïda al segle 13.
A la tarda visitarem el Parc Nacional de Zumbarak.
Quadern de viatge. Dia 3 de juliol de 2013
Esmorzar a les 7.30h, per sortir de l'hotel a les 8h del matí, cap a Plitvice
Primer parc nacional de Croàcia establert el 1949 abasta 296,85 quilòmetres 2 d'esplendor natural impressionant arribant a ser amb ella el més gran entre els vuit parcs nacionals del país. Que varien en alçada de 367 m (Koranski més) a 1279 m (Seliški vrh) sobre el nivell del mar. El parc va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial el 1979, en reconeixement a la seva "extraordinària bellesa natural i la producció ininterrompuda de travertí (toba) per acció química i biològica". El parc representa un fenomen de la hidrografia carst.
El parc alberga una gran col · lecció de cascades, galeria de llacs, boscos i diversitat de la vida animal. Els llacs són famosos pels seus colors distintius, que van de blau a verd, gris o blau. Els colors canvien constantment depenent de la quantitat de minerals o d'organismes en l'aigua i l'angle de la llum solar. Els setze llacs que es formen per les preses naturals de travertí es separen en llacs superior i inferior. Uns vuit quilòmetres de camins i senders de fusta al voltant dels llacs són accessibles als visitants. Els senders estan descendint d'una alçada de 636m a 503m sobre el nivell del mar .
El Parc està situat a 44 ° 51N 15 º 37è, 44.85 ° N 15.62 ° I, al centre de Croàcia, a la part oriental de la regió muntanyosa de Lika-Seni condado. El Parc Nacional és també la llar de 4.000 habitants. L'economia local es basa en el turisme i l'agricultura.
Llacs de Plitvice es reconeixen com un monument sorprenent natural per al benefici i gaudi del poble ara i per a les generacions futures. Avui, 60 anys després de la seva creació, Plitvice Parc continua proporcionant inspiració per als visitants convertir-se avui en dia un dels majors atractius de Croàcia. Milers de persones de tot el món visiten el parc durant l'estiu. Vénen a trobar la pau i la relaxació només per experimentar alguna cosa diferent com una escapada de la ciutat.
El senderisme és una activitat comuna amb els programes organitzats per als visitants del parc, altres activitats possibles inclouen: vaixell elèctric i viatge amb tren, bicicleta, esquí i rem.
"Hi ha aigua, llacs, cascades i boscos en altres llocs, però els Llacs de Plitvice, són únics, simplement cal veure!" (Academic, Ivo Pevalek, 1937) Anem de visita i portar l'experiència de tota una vida .. És hora de sortir i gaudir de l'aire lliure bonic a Croàcia!
Posteriorment visitarem el Parc Nacional de Velevit. Aquí tindrem una de les caminades que caldrà diferenciar entre els muntanyencs i els que no. Els primers, faran una caminada de poc més de 45' de pujada fins al Jardí Botànic del parc, i la resta ens enfilaren al Veliki Zavižan .
Hi ha dos camins condueixen a Veliki Zavižan (1.676
m), el pic més alt al Parc Nacional de Velebit. El més fàcil dels dos camins
comença a l'entrada al Jardí Botànic de Velebit i funciona alternativament a
través de boscos i prats, amb el seu tram final passa per bosc de pi negre Krumholtz (nan) mugho pins. L'altre camí,
que comença al Jardí Botànic de Velebit, és molt empinada i és el més utilitzat
per al descens del cim. La cimera és rocosa i estèril i ofereix una bonica
vista de les illes del mediterrani.
De baixada, ens pararem a dinar i seguidament anirem a la costa, a la ciutat d'Opatija.
Com a punts d'interès, tenim l'antic benedictí del segle 14 l'abadia , Opatija Sv Jakova ("Abadia de Saint James"), de la qual la ciutat pren el seu nom ( Opatija significa " abbey "a croat ) es troba al Parc Svetog Jakova o Parc de Sant James. L'església de Sant Jaume, construïda en 1506 i ampliada el 1937, ara es troba en el mateix lloc. L'església neo-romànica de l'Anunciació amb la seva pronunciada cúpula verda, va ser dissenyat el 1906 per l'arquitecte Karl Seidl.
Un altre lloc és la Villa Angiolina, construït en 1844 per Iginio Scarpa. Aquesta vila, transformada en museu. Des 1844. Villa Angiolina tenia molts convidats prominents.
Opatija és coneguda per la donzella amb la gavina , una estàtua de Zvonko Car (1956), que està situat en un promontori al pavelló de Juraj Sporer art. S'ha convertit en un dels símbols d'Opatija. Una variant daurada de l'estàtua de la Verge, que una vegada va estar aquí, però va ser demolit pels comunistes després de la final de la Segona Guerra Mundial, ara es troba al davant de l'Església de Santiago.El parc de la ciutat Angiolina conté moltes espècies de plantes de tot el món. S'ha protegit des de 1968. Close-per, vis-a-vis Hotel Imperial, es troba l'estàtua de la Font - Helios i Selena , una obra de l'escultor austríac Hans Rathautsky de 1889. Hi ha un km de llarg passeig 12 llarg de la Costa Blava, el Lungomare de Volosko , a través d'Opatija, a Lovran .
Quadern de viatge. Dia 4 de juliol de 2013
Esmorzar a l'hotel a les 8h del matí, per sortir cap a la ciutat de Pula.
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural. La població, el 2005, era de 62.080 habitants, dels quals un 71,65% eren d'origen croat, amb una minoria italiana de vora el 5%, reflex de quan la ciutat era poblada majoritàriament per italians de llengua vèneta.
La contrada de Pula és coneguda pel seu clima temperat, per la mar encalmada i per la seva bellesa natural. A la ciutat hi tenen una llarga tradició la producció de vi, la pesca, la construcció naval i el turisme. Pula és el centre administratiu d'Ístria des del temps dels romans, tot i que actualment la capital del comtat croat d'Ístria és la ciutat de Pazin (Pisino en italià).
El monument principal de la ciutat és l'amfiteatre de Vespasià, popularment anomenat l'Arena. Altres restes romanes destacades són l'arc dels Sergis i el temple de Roma i August. Els carrers estrets de la part antiga contenen també diversos edificis medievals i renaixentistes.
I parlant d'una mica d'història moderna, de Pila, el 1943 fou ocupada pels alemanys però reconquerida pels iugoslaus el 1945. Ístria es va dividir en una zona concedida a Iugoslàvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administració italiana des el 1954 al dissoldre's el govern del territori. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets mes dramàtics es van produir a Pola, assignada a Iugoslàvia, i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tots els taüts amb les restes dels seus ancestres. La regió fou poblada sobretot amb croats i eslovens. La ciutat va agafar el nom de Pula.
Inclosa dins la República de Croàcia de la federació iugoslava, la va conservar el 1991 en esdevenir independent.
A continuación, anirem cap a la ciutat de Rovinj, on, ens banyarem a les aigües blau turquesa del Mediterrani Croat.
Rovinj (en italià: Rovigno, en istriot: Ruvèigno o Ruveîgno) és una ciutat al sud-oest d'Istria, Croàcia. Està situada en una costa accidentada i liderada per les roques i illots al sud del Canal de Lim, entre Poreč i Pula. En línia recta és a aproximadament 105 km de Venècia, 65 km de Trieste, 125 de Marina di Ravenna i 155 des del port d'Ancona. El centre té orígens pre-romans. Va ser durant segles una de les més importants ciutats d'Istria, part de la Sereníssima República de Venècia. Després de la caiguda d'aquesta última i del període napoleònic, va passar a mans de l'Imperi Austrohongarès, que la va mantenir fins al final de la Primera Guerra Mundial. Pertanyia a Itàlia fins al Tractat de París (1947), quan va ser cedida a la República Federal Socialista de Iugoslàvia. La ciutat de Rovinj està dividida en 2 assentaments (Naselje): Rovinj (Rovinj) i Rovinjsko (Rovinjsko Selo)
Finalment, tornada a l'hotel de Opatija i allotjament.
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural. La població, el 2005, era de 62.080 habitants, dels quals un 71,65% eren d'origen croat, amb una minoria italiana de vora el 5%, reflex de quan la ciutat era poblada majoritàriament per italians de llengua vèneta.
La contrada de Pula és coneguda pel seu clima temperat, per la mar encalmada i per la seva bellesa natural. A la ciutat hi tenen una llarga tradició la producció de vi, la pesca, la construcció naval i el turisme. Pula és el centre administratiu d'Ístria des del temps dels romans, tot i que actualment la capital del comtat croat d'Ístria és la ciutat de Pazin (Pisino en italià).
I parlant d'una mica d'història moderna, de Pila, el 1943 fou ocupada pels alemanys però reconquerida pels iugoslaus el 1945. Ístria es va dividir en una zona concedida a Iugoslàvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administració italiana des el 1954 al dissoldre's el govern del territori. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets mes dramàtics es van produir a Pola, assignada a Iugoslàvia, i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tots els taüts amb les restes dels seus ancestres. La regió fou poblada sobretot amb croats i eslovens. La ciutat va agafar el nom de Pula.
Inclosa dins la República de Croàcia de la federació iugoslava, la va conservar el 1991 en esdevenir independent.
A continuación, anirem cap a la ciutat de Rovinj, on, ens banyarem a les aigües blau turquesa del Mediterrani Croat.
Rovinj (en italià: Rovigno, en istriot: Ruvèigno o Ruveîgno) és una ciutat al sud-oest d'Istria, Croàcia. Està situada en una costa accidentada i liderada per les roques i illots al sud del Canal de Lim, entre Poreč i Pula. En línia recta és a aproximadament 105 km de Venècia, 65 km de Trieste, 125 de Marina di Ravenna i 155 des del port d'Ancona. El centre té orígens pre-romans. Va ser durant segles una de les més importants ciutats d'Istria, part de la Sereníssima República de Venècia. Després de la caiguda d'aquesta última i del període napoleònic, va passar a mans de l'Imperi Austrohongarès, que la va mantenir fins al final de la Primera Guerra Mundial. Pertanyia a Itàlia fins al Tractat de París (1947), quan va ser cedida a la República Federal Socialista de Iugoslàvia. La ciutat de Rovinj està dividida en 2 assentaments (Naselje): Rovinj (Rovinj) i Rovinjsko (Rovinjsko Selo)
Finalment, tornada a l'hotel de Opatija i allotjament.
Quadern de viatge. Dia 5 de juliol de 2013
Esmorzar a l'hotel. A continuació, sortida de Croàcia cap a Eslovènia.Ens pararem per visitar les coves Skocjan. L'entrada és injcluida al preu.
Les coves de Škocjan son l'únic
monument d'Eslovènia i la regió del Carso Clàssic a la llista de llocs de patrimoni natural i cultural del món de la UNESCO . Per tant, mantenir una posició
important entre els monuments naturals del món. A més de les nostres coves, només
aquells en l'àrea de la frontera entre Hongria i Eslovàquia (Aggtelek i Karst
Karst eslovac), Coves de Mammoth i les Cavernes de Carlsbad als EUA han rebut el
mateix honor. Altres coves s'han introduït com monuments culturals (per
exemple Altamira a Espanya i els llocs prehistòrics i pintures rupestres de la
vall del Vézère a França).
L'entrada en si és important des
de diferents perspectives: el més important, que les coves de Škocjan han
guanyat reconeixement en tot el món i que l'Estat s'ha compromès a fer tot el
que estigui al seu abast per conservar i protegir aquest paratge natural
excepcional.
Les coves de Škocjan són un
fenomen natural únic, la creació del riu Reka. El riu Reka sorgeix de sota de
l'altiplà Snežnik i flueix a uns quilòmetres 55 a la superfície. Després d'assolir el Karst,
que és la superfície de la pedra calcària, el riu no només aprofundeix la seva
llera a través de l'erosió, però també per mitjà de la corrosió - es dissol la
pedra calcària. A la primera part del seu curs en la pedra calcària, la
Reka encara flueix a la superfície, al llarg d'un barranc d'aproximadament
quatre quilòmetres de llarg, que acaba amb una magnífica muralla, on desapareix
sota terra. El
riu Reka cec vall és el més gran d'Eslovènia. En el passat llunyà, probablement
en el Plistocè Inferior, és a dir uns pocs centenars de milers d'anys, el sostre
de la cova es va esfondrar a uns 200 metres dels embornals, i com a resultat, el
col · lapse dolines Velika dolina (fins a 165 metres de profunditat) i Mala
dolina (120 metres) van ser creats, separats per un pont natural, un romanent
del sostre de la cova original. Per sobre de les coves, entre la paret sobre la pica i les
parets de Mala dolina, hi ha el poble de Škocjan. Prop de les cases, hi ha una altra
entrada del metro, de noranta metres de profunditat abisme anomenat Okroglica,
que acaba just a sobre del metre riu Reka.
Posteriorment, farem camí fins a Lbujliana, on ens allotjarem a l'hotel i visitarem la ciutat.
Quadern de viatge. Dia 6 de juliol de 2013
Esmorzar a l'hotel de la capital eslovena, per, a continuació, sortir equipats per caminar cap a Tolmin, per descobrir l'impressionant canó de Tolmin.
Les gorges Tolmin són el punt d'entrada més baix i més al sud al Parc Nacional de Triglav .
Deu termal Hi ha una font termal a la cova que hi ha prop del pont del Diable, amb una temperatura mitjana d'entre 18,8 i 20,8 ° C (la temperatura del riu Tolminka és de 5 a 9 ° C).
Deu termal Hi ha una font termal a la cova que hi ha prop del pont del Diable, amb una temperatura mitjana d'entre 18,8 i 20,8 ° C (la temperatura del riu Tolminka és de 5 a 9 ° C).
L'aigua de la superfície penetra subterraniament on s'escalfa per l'energia geotèrmica i després reapareix a través de les esquerdes i fissures. Hi ha molt poques fonts d'aquest tipus a Eslovènia, però encara són més rares els Alps Julians.
Pont del Diable ( Hudičev) i la carretera que condueix al llogaret de ZadlazČadrg van ser encarregats el 1907 per l'oficina de l'alcalde de Tolmin. El camí va ser construït pels locals, juntament amb els treballadors del ferrocarril de Bohinj a principis del segle XX.
El pont va ser fet originalment de fusta, i més tard, sota el govern italià, substituït per ferro. En aquest moment el pont se li va donar el seu nom que encara es diu avui dia.
Pont del Diable és el nom usat a Eslovènia pels ponts que travessen goles estretes i profundes.
La confluència de la Tolminka i Zadlaščica, és el punt més baix del Parc Nacional de Triglav
Tolminka es una gorga llaurada a la pedra calcària, creant-se una gola salvatge amb les articulacions típiques que apareixen com plaques llises verticals. Podem trobar altres similars en els Alps Julians especialment la gola Mlinarica a la vall de Trenta.
La confluència de la Tolminka i Zadlaščica, és el punt més baix del Parc Nacional de Triglav
Tolminka es una gorga llaurada a la pedra calcària, creant-se una gola salvatge amb les articulacions típiques que apareixen com plaques llises verticals. Podem trobar altres similars en els Alps Julians especialment la gola Mlinarica a la vall de Trenta.
Avançant una mica més cap a l'Est, la Zadlaščica crea una major i més profunda gola amb l'erosió. Els dos rius s'eixamplen i després es fusionen.
Aquesta confluència ("Sotočje") es troba a uns 180 m sobre el nivell del mar i és el punt més baix del Parc Nacional de Triglav.
La truita de marbre al Zadlaščica
El Zadlaščica és un santuari per a la truita marbre. L'existència de truita marbre es va veure seriosament amenaçada per la introducció de la truita marró. Les barreres naturals que es formen en les piscines de la cascada van permetre que la truita marbre fos capaç de sobreviure en el seu genotip original aquí. Aquest peix habita al Zadlaščica tot el camí a la granja Skalnik i el seu afluent Jelovšček.
El cap de l'ós »de« i skakalce ... Medvedova glava és el nom d'un pont natural - una gran roca que va quedar atrapada, qui sap quan, entre les parets de la barranca Zadlaščica.
A causa de la humitat excessiva i càlid clima mediterrani durant tot l'any, el barranc té una rica vegetació. La roca coberta de molsa despertar la imaginació dels éssers humans fa molt, molt - de fet, sembla que el cap d'un ós pelut.
Atès que l'aigua de la Zadlaščica literalment salta d'un grup a un altre, crea cascades pintoresques que flueix a través de la gola, que és per què la gent va començar a cridar Skakalce o "els salts".
La cova de Zadlaška jama (cova de Dante)
La cova de Zadlaška jama, el nom de la Zadlaz poble, és una de diverses coves a través del qual les aigües de la glacera fluïen cap al riu Soča. Aquest complex de coves és 1,140 m de llarg, 41 m de profunditat i té tres sales.
Es diu que a principis del segle 14, el patriarca Pagà della Torre va acollir el poeta Dante Alighieri a Tolmin. En aquest moment, es diu que han visitat la cova, que el va inspirar per crear l'Infern de la Divina Comèdia. La cova va ser nomenat més tard en honor al poeta.
El 1922 va ser explorat i cartografiat per primera vegada pels membres de l'Associació de Turisme Krpelj i ho van fer més tard convenient per als visitants - escales han estat tallades en passatges i aprofundit. Va ser explorat per complet per la secció d'Espeleologia de la Societat d'Alpinisme Tolmin el 1977.Zadlaška jama és una de les coves turístiques més difícils, de manera que només és possible visitar en companyia d'un guia competent i amb l'equip adequat.
Seguirem fins a Kovarid, on dinarem. Aquí hi va tenir lloc la batalla de Caporetto, a la Priemra Guerra Mundial.
La Batalla de Caporetto, també coneguda com a Batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, va tenir24 d'octubre fins al 9 de novembre de 1917. El combat es va lliurar en les proximitats de Kobarid (avui Kobarid, Eslovènia) en la frontera austro-italiana durant la Primera Guerra Mundial.lloc des del
El combat va utilitzar noves formes de teoria militar teoritzades pels estrategues alemanys i utilitzades per primera vegada en contra dels italians. Aquestes teories preveien de concentrar petits grups de soldats que trenquessin la línia del front enemic en una distància d'un o dos kilòmetres màxim (usualment les ofensives es desenvolupaven en uns trenta quilòmetres) i que amenacessin les tropes que no s'havien mogut des del front. Les tropes austrohongareses, reforçades amb efectius alemanys, van trencar el front italià, dispersant l'exèrcit italià, que no disposava pràcticament de reserves mòbils. El cop de l'ofensiva austro-alemanya va ser terrible i la derrota de l'exercit italià una de les pitjors de tota la gran guerra. Més de tres-cents mil homes van ser capturats pels austríacs i altres tres-cents mil més van cessar d'actuar com a força organitzada i van haver de ser reorganitzats. Les forces austro-alemanyes van avançar més de 100 quilòmetres en direcció a Venècia, però van ser incapaços de creuar el riu Piave, on els italians havien establert una nova línia defensiva, que es va mantenir durant la resta de la guerra. Durant aquesta batalla, el batalló dirigit per Erwin Rommel va jugar un important paper.
Preocupats per la situació italiana els aliats van convocar una conferència a Ravenna on el rei Víctor Manuel III d'Itàlia els va assegurar que l'exercit italià mantindria les seves posicions sense cap problema. I així va ser, fins al final de la guerra en 1918 el front italià es va estabilitzar en la línia del riu Piave des del qual el trenta d'octubre 1918 l'exèrcit reial va llançar l'ofensiva que va derrotar a l'imperi austro-hongarès, accelerant notablement la fi de la guerra europea.
Els sagnants resultats de la batalla van ser vívidament descrits per Ernest Hemingway en la seva novel·la "Adéu a les armes" (A Farewell to Arms).
Entre els generals italians, dirigits per Luigi Cadorna, es trobava també Pietro Badoglio. El terme «Caporetto», després d'aquesta batalla, va cobrar un significat especial a Itàlia, i va ser utilitzat per a designar una terrible derrota — la fallida vaga general de 1922 per part dels socialistes va ser batejada per Mussolini com el «Caporetto del socialisme italià».
A continuació, rependrem camí passant prop de la frontera italo-austriaca-eslovena, per a enfilar-nos cap al Parc Natural del Triglav, aturant-nos al riu Soca.
El Parc Nacional de Triglav (TNP) és l'únic parc nacional eslovè. El parc porta el nom de Triglav, la muntanya més alta al cor del parc, que també és el cim més alt d'Eslovènia (2864 m). L'origen del nom Triglav és bastant incerta. Triglav (»de tres caps") deu el seu nom a la seva forma característica, vist des del costat sud-est o al més alt deïtat eslava que se suposa que té el seu tron a la part alta de la muntanya. La muntanya és un veritable símbol nacional i figura en l'escut nacional i la bandera.
El Parc Nacional de Triglav s'estén al llarg de la frontera amb Itàlia, prop de la frontera amb Àustria, al nord-oest d'Eslovènia, és a dir, al sud- secció oriental dels Alps. El seu territori és gairebé idèntica a l'ocupada pels Alps orientals Julian. El parc cobreix 880 quilòmetres quadrats, o el 3% del territori d'Eslovènia. El Parc Nacional de Triglav és un dels primers parcs europeus, la protecció primera es remunta a 1924 quan el Alpine Conservació del Parc va ser fundat. La tasca principal de la Institució Nacional de Triglav parc públic és la protecció del parc, sinó que també porta a terme tasques especialitzades i de recerca. Seguirem cap a Trenta, pararem a Vrsic per observar els magnànims cims dels Alps Julians (imatge de l'esquerra), per a tornar a Bled i visitar la petita ciutat.
Quadern de viatge. Dia 7 de juliol de 2013
Esmorzar a l'Hotel de Bled.
A continuació, sortida amb autocar fins al Canyó de Vintgar. Les Gorgues de Vintgar ( Soteska Vintgar ) és un tram de riu d'un 1.6 quilòmetres al barranc situat Eslovènia al Municipi de Gorje prop de l'assentament de Zgornje Gorje , a quatre quilòmetres al nord-oest de Bled . Tallat pel riu Radovna, les parets del canó escarpat tenen entre 50 i 100 metres d'altura, amb un pendent total del mesurament d'uns 250 m. El corrent ha creat moltes característiques erosives com ara piscines i ràpids , i acaba en les cascades de 13 m Suma (literalment, "cau sorollós").
Posteriorment, anada a Pokljuka i visita del Canyó de Pokljuka i travessarem un tram dels Alps Julians, dins el Parc Nacional de Triglav. Pokljuka és un bosc carst d'altiplà a una alçada de prop de 1.100 a 1.400 metres. L'altiplà és coneguda per les seves esports d'hivern, entre les quals hi ha l'anual Copa del Món de biatló es reuneix a terme al Centre de biatló Pokljuka , a 15 quilòmetres a l'oest de la localitat de Bled (25 quilòmetres. Molts faig i avets arbres van ser talats al segle 18 per les foses de ferro en Bohinj. Han estat, naturalment, en part substituïts per arbres d'avet.
Anirem a dinar a una taverna tradicional eslovena.
A la tarda, seguirem fins al Llac de Bohinj, on els que vulguin es podran banyar al llac, per anar posteriorment a Bled. Bohinj ( alemany : Wochein ) o la Conca de Bohinj ( Eslovènia : Bohinjska kotlina ) és una conca, 20 km de llarg i 5 quilòmetres al Alps Julians , a la Alta Carniola regió del nord-oest de Eslovènia . Està travessada pel riu Sava Bohinjka riu. La seva característica principal és el llac periglacial Llac Bohinj ( Eslovènia : Bohinjsko Jezero ). Bohinj és part del municipi de Bohinj , la seu dels quals és Bohinjska Bistrica . La tradició diu de l'orígen de Bohinj Déu li estava donant la terra a la gent i quan va acabar es va adonar que s'havia oblidat d'un petit grup de persones, que estaven en silenci i no tenien pressa com els altres. A causa de la seva modèstia i paciència va sentir llàstima per ells. És per això que vaig decidir donar-los la terra més bella de totes, la que havia estalviat per si mateix. Es diu Bohinj, perquè anomenem Déu "Boh".
Retorn a Bled i visita lliure de la vila.
Bled és un municipi situat al nord-oest d'Eslovènia, a la regió de l'Alta Carniola (en eslovè Gorenjska). L'any 2004 tenia 11.113 habitants.
Hom troba la seva primera menció el 10 d'abril del 1004, dia en què fou premiada per l'emperador alemany Enric II, emperador romà al bisbat d'Albuin de Brixen.
Bled és conegut pel seu llac Bled, que el converteix en una gran atracció turística. Vora del llac hi ha el castell de Bled sobre una roca.
També és conegut pel seu pastís, anomenat kremna rezina o kremšnita, de l'alemany Cremeschnitte.
A causa del seu clima suau, Bled ha estat visitat per aristòcrates d'arreu d'Europa. Arnold Rikli de Suïssa contribuí molt significativament al seu desenvolupament com a centre de salut. Avui dia és un centre important de congressos i turisme que ofereix un ampli ventall d'activitats esportives (golf, pesca, equitació) i és el punt de sortida de moltes excursions a muntanyes pròximes.
La petita illa que hi ha al bell mig del llac aixopluga una església; els visitants sovint fan sonar la campana de l'església per tenir bona sort. S'han descobert rastres humans de la prehistòria a l'illa i abans de l'església hi hagué un temple consagrat a la mitologia Živa, la deessa eslava de l'amor i la fertilitat. Es pot arribar a l'illa amb una barqueta anomenada pletna. L'església de l'illa fa 98 passes, i una tradició local fa que el nuvi d'un casament hagi de dur la seva núvia en tota aquesta distància sense que aquesta pugui dir ni una sola paraula!
A continuació, sortida amb autocar fins al Canyó de Vintgar. Les Gorgues de Vintgar ( Soteska Vintgar ) és un tram de riu d'un 1.6 quilòmetres al barranc situat Eslovènia al Municipi de Gorje prop de l'assentament de Zgornje Gorje , a quatre quilòmetres al nord-oest de Bled . Tallat pel riu Radovna, les parets del canó escarpat tenen entre 50 i 100 metres d'altura, amb un pendent total del mesurament d'uns 250 m. El corrent ha creat moltes característiques erosives com ara piscines i ràpids , i acaba en les cascades de 13 m Suma (literalment, "cau sorollós").
Posteriorment, anada a Pokljuka i visita del Canyó de Pokljuka i travessarem un tram dels Alps Julians, dins el Parc Nacional de Triglav. Pokljuka és un bosc carst d'altiplà a una alçada de prop de 1.100 a 1.400 metres. L'altiplà és coneguda per les seves esports d'hivern, entre les quals hi ha l'anual Copa del Món de biatló es reuneix a terme al Centre de biatló Pokljuka , a 15 quilòmetres a l'oest de la localitat de Bled (25 quilòmetres. Molts faig i avets arbres van ser talats al segle 18 per les foses de ferro en Bohinj. Han estat, naturalment, en part substituïts per arbres d'avet. Anirem a dinar a una taverna tradicional eslovena.
A la tarda, seguirem fins al Llac de Bohinj, on els que vulguin es podran banyar al llac, per anar posteriorment a Bled. Bohinj ( alemany : Wochein ) o la Conca de Bohinj ( Eslovènia : Bohinjska kotlina ) és una conca, 20 km de llarg i 5 quilòmetres al Alps Julians , a la Alta Carniola regió del nord-oest de Eslovènia . Està travessada pel riu Sava Bohinjka riu. La seva característica principal és el llac periglacial Llac Bohinj ( Eslovènia : Bohinjsko Jezero ). Bohinj és part del municipi de Bohinj , la seu dels quals és Bohinjska Bistrica . La tradició diu de l'orígen de Bohinj Déu li estava donant la terra a la gent i quan va acabar es va adonar que s'havia oblidat d'un petit grup de persones, que estaven en silenci i no tenien pressa com els altres. A causa de la seva modèstia i paciència va sentir llàstima per ells. És per això que vaig decidir donar-los la terra més bella de totes, la que havia estalviat per si mateix. Es diu Bohinj, perquè anomenem Déu "Boh".Retorn a Bled i visita lliure de la vila.
Bled és un municipi situat al nord-oest d'Eslovènia, a la regió de l'Alta Carniola (en eslovè Gorenjska). L'any 2004 tenia 11.113 habitants.Hom troba la seva primera menció el 10 d'abril del 1004, dia en què fou premiada per l'emperador alemany Enric II, emperador romà al bisbat d'Albuin de Brixen.
Bled és conegut pel seu llac Bled, que el converteix en una gran atracció turística. Vora del llac hi ha el castell de Bled sobre una roca.
També és conegut pel seu pastís, anomenat kremna rezina o kremšnita, de l'alemany Cremeschnitte.
A causa del seu clima suau, Bled ha estat visitat per aristòcrates d'arreu d'Europa. Arnold Rikli de Suïssa contribuí molt significativament al seu desenvolupament com a centre de salut. Avui dia és un centre important de congressos i turisme que ofereix un ampli ventall d'activitats esportives (golf, pesca, equitació) i és el punt de sortida de moltes excursions a muntanyes pròximes.
La petita illa que hi ha al bell mig del llac aixopluga una església; els visitants sovint fan sonar la campana de l'església per tenir bona sort. S'han descobert rastres humans de la prehistòria a l'illa i abans de l'església hi hagué un temple consagrat a la mitologia Živa, la deessa eslava de l'amor i la fertilitat. Es pot arribar a l'illa amb una barqueta anomenada pletna. L'església de l'illa fa 98 passes, i una tradició local fa que el nuvi d'un casament hagi de dur la seva núvia en tota aquesta distància sense que aquesta pugui dir ni una sola paraula!
Quadern de viatge. Dia 8 de juliol de 2013
Esmorzar a l'hotel de Bled i sortida cap a Maribor.
Visitarem, pel camí, una explotació agrícola familiar a Podbrezjie, que ha buscat alternatives per desenvolupar-se econòmicament, a través de turisme rural, la producció de begudes d'esperit i altres.
En arribar a Maribord, vista de la ciutat.
Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia. Amb una població que arribava als 110,668 l'any 2002, és la segona ciutat més gran del país. Maribor es troba al costat del riu Drava en el seu pas per la muntanya Pohorje, la vall Drava, la plana Drava i les serralades de turons de Kozjak i Slovenske gorice. És la capital i ciutat més gran de la regió eslovena de la Baixa Estíria. L'escut de la ciutat mostra un colom volant cap a un castell blanc amb dues torres i una porta sobre un escut vermell. Maribor també té el segon aeroport internacional més gran d'Eslovènia.
El 1164, un castell anomenat Marchburch (en alt alemany medieval significava "Castell de la Marxa") fou mencionat a les marxes del ducat d'Estíria. Maribor fou primerament mencionat com a mercat del costat del castell el 1204, i rebé els drets de la ciutat el 1254. Començà a créixer amb rapidesa després de la victòria de Rudolf I d'Habsburg sobre Otakar II de Bohèmia el 1278.
Maribor resistí els setges de l'imperi otomà el 1532 i 1683, i la ciutat romangué sota el control de la monarquia dels Habsburg fins a finals de la Primera Guerra Mundial. El 1918 Rudolf Maister organitzà una operació militar que protegí la ciutat i les seves rodalies del nou regne recentment format dels serbis, croats i eslovens, que esdevingué Iugoslàvia.
El 1941 la part iugoslava d'Estíria fou annexionada pel Tercer Reich. Cap a finals d'abril Adolf Hitler, que encoratjà els seus seguidors a "fer tornar alemanya aquesta terra", visità la ciutat on s'organitzà una gran recepció pels alemanys locals del castell de la ciutat. La ciutat, un nucli industrial amb una important indústria armamentística, fou bombardejada sistemàticament pels aliats durant la Segona Guerra Mundial. La població germana que hi quedava fou expulsava cap al final de la guerra el 1945.
Després de l'alliberament, la ciutat tregué profit de la seva proximitat amb Àustria així com tot el seu potencial, i es desenvolupà com a centre cultural, industrial i estratègic de l'est d'Eslovènia. Després que Eslovènia s'independitzés de Iugoslàvia el 1991, la pèrdua del mercat iugoslau suposà un cop per a l'economia de la ciutat que estava basada en una forta indústria, cosa que suposà uns alts índexs d'atur que arribaren al 25%. La situació ha millorat lleugerament des de mitjans de la dècada dels 90 amb el desenvolupament de petits i mitjans negocis industrials.
Maribor fou el lloc de naixement de diversos personatges eslovens, com l'almirall Wilhelm von Tegetthoff.
Els punts d'atracció turística de Maribor van des d'una catedral d'arquitectura gòtica del segle XII i l'edifici de l'ajuntament, construït durant el Renaixement. El castell data del segle XV.
Durant el 2013, Maribor és la capital de la Cultura d'Europa.Més informació, clica'm!
Visitarem, pel camí, una explotació agrícola familiar a Podbrezjie, que ha buscat alternatives per desenvolupar-se econòmicament, a través de turisme rural, la producció de begudes d'esperit i altres.
En arribar a Maribord, vista de la ciutat.
Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia. Amb una població que arribava als 110,668 l'any 2002, és la segona ciutat més gran del país. Maribor es troba al costat del riu Drava en el seu pas per la muntanya Pohorje, la vall Drava, la plana Drava i les serralades de turons de Kozjak i Slovenske gorice. És la capital i ciutat més gran de la regió eslovena de la Baixa Estíria. L'escut de la ciutat mostra un colom volant cap a un castell blanc amb dues torres i una porta sobre un escut vermell. Maribor també té el segon aeroport internacional més gran d'Eslovènia.Maribor resistí els setges de l'imperi otomà el 1532 i 1683, i la ciutat romangué sota el control de la monarquia dels Habsburg fins a finals de la Primera Guerra Mundial. El 1918 Rudolf Maister organitzà una operació militar que protegí la ciutat i les seves rodalies del nou regne recentment format dels serbis, croats i eslovens, que esdevingué Iugoslàvia.
El 1941 la part iugoslava d'Estíria fou annexionada pel Tercer Reich. Cap a finals d'abril Adolf Hitler, que encoratjà els seus seguidors a "fer tornar alemanya aquesta terra", visità la ciutat on s'organitzà una gran recepció pels alemanys locals del castell de la ciutat. La ciutat, un nucli industrial amb una important indústria armamentística, fou bombardejada sistemàticament pels aliats durant la Segona Guerra Mundial. La població germana que hi quedava fou expulsava cap al final de la guerra el 1945.
Després de l'alliberament, la ciutat tregué profit de la seva proximitat amb Àustria així com tot el seu potencial, i es desenvolupà com a centre cultural, industrial i estratègic de l'est d'Eslovènia. Després que Eslovènia s'independitzés de Iugoslàvia el 1991, la pèrdua del mercat iugoslau suposà un cop per a l'economia de la ciutat que estava basada en una forta indústria, cosa que suposà uns alts índexs d'atur que arribaren al 25%. La situació ha millorat lleugerament des de mitjans de la dècada dels 90 amb el desenvolupament de petits i mitjans negocis industrials.
Maribor fou el lloc de naixement de diversos personatges eslovens, com l'almirall Wilhelm von Tegetthoff.
Quadern de viatge. Dia 9 de juliol de 2013
Esmorzar a l'hotel de Maribord, per a continuació agafar l'autocar per anar al Parc Natural de Ferlog Hansag, a Hongria, atravessant Austria.
El Fertő-Hanság Parc Nacional ( hongarès : Fertő-Hanság Nemzeti Parc ) és un parc nacional al nord-oest de Hongria a Győr-Moson-Sopron County. Va ser creat el 1991 i es va inaugurar oficialment juntament amb la connexió austríac Neusiedler See Parc Nacional del mateix any (ambdós parcs estan units a Lake Neusiedl / Llac Fertő ). El parc cobreix 235,88 km ², i es compon de dues àrees principals.
Lake Fertő és el tercer llac més gran d'Europa Central, i la més occidental de les salines grans continentals de Euràsia . A causa del nivell baix d'aigua i el vent predominant de la mida i forma de la llacuna canvia molt sovint. La zona dóna llar a diversos tipus d'aus, com la agró blanca , agró roig , Spoonbill comú i l'oca de oca silvestre .
Durant la temporada de migració de diferents espècies del Scolopacidae família aparèixer. Aus poc comuns inclouen oca de pit vermell , àguila de cua blanca i el aguiló pàl · lid . El llac està habitat per weatherfish , lluç de riu i ziege . A l'oest prats de la vegetació del llac de plantes rares com el botó lliscant senyora Groc , orquídia mosca , l' hongarès Iris i Iris pumila i diverses espècies de papallones es poden trobar, mentre que els orientals Puszta àrees estan cobertes per Puccinellia peisonis , Aster tripolium , A. pannonicum i Suaeda maritima .
A continuació, de camí cap a Maribor, visitarem el Parc Natural de les Vinyes del Sud d'Austria (Naturpark Südsteirisches Weinland), a Gamlitz. Aquest Parc Natural representa una varietat de paisatges característics que es caracteritzen per la seva puresa, els seus atractius naturals i culturals i una àmplia gamma de possibilitats per gaudir de la natura i entendra-la. Aquest Parc compatibilitza el desenvolupament agrícola sostenible, la promoció econòmica de l'espai i la preservació i millora del paisatge, permetent que els seus habitants es puguin guanyar la vida sense degradar el medi on habiten.
Àustria té actualment 45 parcs nacionals, que en conjunt comprenen una superfície de més de 4.000 quilòmetres quadrats. En Estíria només 7 regions tenen el títol de "Parc Natural". Inclou nostre parc natural al sud d'Estíria, 420 km ² i 42.000 habitants són d'alta qualitat de l'hàbitat, per la qual cosa és el parc natural més poblat d'Àustria.
El Fertő-Hanság Parc Nacional ( hongarès : Fertő-Hanság Nemzeti Parc ) és un parc nacional al nord-oest de Hongria a Győr-Moson-Sopron County. Va ser creat el 1991 i es va inaugurar oficialment juntament amb la connexió austríac Neusiedler See Parc Nacional del mateix any (ambdós parcs estan units a Lake Neusiedl / Llac Fertő ). El parc cobreix 235,88 km ², i es compon de dues àrees principals.Lake Fertő és el tercer llac més gran d'Europa Central, i la més occidental de les salines grans continentals de Euràsia . A causa del nivell baix d'aigua i el vent predominant de la mida i forma de la llacuna canvia molt sovint. La zona dóna llar a diversos tipus d'aus, com la agró blanca , agró roig , Spoonbill comú i l'oca de oca silvestre .
Durant la temporada de migració de diferents espècies del Scolopacidae família aparèixer. Aus poc comuns inclouen oca de pit vermell , àguila de cua blanca i el aguiló pàl · lid . El llac està habitat per weatherfish , lluç de riu i ziege . A l'oest prats de la vegetació del llac de plantes rares com el botó lliscant senyora Groc , orquídia mosca , l' hongarès Iris i Iris pumila i diverses espècies de papallones es poden trobar, mentre que els orientals Puszta àrees estan cobertes per Puccinellia peisonis , Aster tripolium , A. pannonicum i Suaeda maritima .
A continuació, de camí cap a Maribor, visitarem el Parc Natural de les Vinyes del Sud d'Austria (Naturpark Südsteirisches Weinland), a Gamlitz. Aquest Parc Natural representa una varietat de paisatges característics que es caracteritzen per la seva puresa, els seus atractius naturals i culturals i una àmplia gamma de possibilitats per gaudir de la natura i entendra-la. Aquest Parc compatibilitza el desenvolupament agrícola sostenible, la promoció econòmica de l'espai i la preservació i millora del paisatge, permetent que els seus habitants es puguin guanyar la vida sense degradar el medi on habiten.
Àustria té actualment 45 parcs nacionals, que en conjunt comprenen una superfície de més de 4.000 quilòmetres quadrats. En Estíria només 7 regions tenen el títol de "Parc Natural". Inclou nostre parc natural al sud d'Estíria, 420 km ² i 42.000 habitants són d'alta qualitat de l'hàbitat, per la qual cosa és el parc natural més poblat d'Àustria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)